Next-Gen

Edat Antiga CANIGÓ

by Gravi
Last updated 2 years ago

Discipline:
No category
Subject:
No topic
Grade:
1

Test Glog

COM ES TRASLLADAVEN Els patricis es desplaçaven en lliterestransportades per esclaus. Els carrers importants estaven fets de pedres i es deien via principalis.Els oficials de l'exercit viatjaven en quadriga. Als amfiteatres, també s'hi feien curses de quadrigues.

VESTITS DELS ROMANSEls romans duien roba ample. La toga era la peça principal de roba masculina.Els romans rics vestien túniques brodades. La toga dels senadors era sempre blanca.A l'època Imperial, a partir del segle 27 a.c., la majoria de la gent vestia luxosament. Importaven els teixits de cotó des de la Índia i els adornaven amb or i pedres precioses. Després de la caiguda de l’imperi Romà, es va seguir portant una versió dels vestits romans. Aquests eren menys amples i duien més decoració.

QUÈ MENJAVEN ELS ROMANS:Els patricis van augmentar la mida del sopar, i van avançar-ne l'hora. També van introduir un nou àpat a migdia, el prandium, més complet que l'anterior dinar. El que es menjava llavors: els llegums (tenien especial predilecció per les faves, que relacionaven amb sistemes de prònostic del futur, per la qual cosa no seria desgavellat pensar que el costum de trobar una fava al tortell de reis pot estar relacionat amb aquesta creença), productes de l'horta mediterrània (col, all, api, rabes, naps, carxofes), cereals, peix blau, oli d'oliva i vi, entre d'altres. De fet, la cuina de les classes populars era, en realitat, molt més propera a l'actual dieta mediterrània, i més saludable que la dels romans poderosos. Les espècies eren els condiments més habituals. N'hi havia moltes: la farigola, el julivert, la menta, el pebre (era car, però molt comú; en totes les receptes hi havia pebre, fins i tot en les dolces), la mostassa (una altra espècie molt comuna), el gingebre, el sèsam, el coriandre, el cardamom, el comí (era, després del pebre, la més utilitzada a la cuina romana), el safrà (a banda de dotar els plats del seu color tan característic era usat al teatre: en llençaven entre el públic), la matafaluga (com ara, molt habitual en dolços), la mel i la sal (l'ús principal de la sal era per a la conservació d'aliments i a l'hora de menjar marisc, però no tenia l'ús tan comú de potenciador de sabors que té ara) Cap a migdia arribava l'hora del prandium, en què es menjava, sobretot, les restes del sopar del dia anterior. Després del prandium es podien prendre uns banys o enllestir les darreres feines, ja que s'acostava l'hora de sopar. Solia començar entre les 3 i les 4 de la tarda, però sempre va ser difícil de predir quan podia acabar. Se servien uns aperitius tals com ous, amanides, verdures, olives, xampinyons, ostres, i d'altres moluscs. El sopar en si mateix consistia en dos o tres plats de peixos molt variats i carn de xai, cabrit, porc o senglar. Per postres tenien fruita seca.

COM VIVÍENRoma va ser una civilització urbana i sota el seu poder es va potència força la vida urbana en les terres mediterrànies. No tan sols es van engrandir les ciutats ja existents, sinó que se’n van crear moltes de noves, les anomenades colònies Totes aquestes ciutats romanes es van crear seguint un model similar en el traçat i els edificis. Primer s’estudiava bé la millor ubicació  Eren emmurallades i disposaven generalment de quatre portes d’accés, a partir de les quals es traçaven els dos carrers principals perpendiculars, el cardum i el decumanus. l seu voltant s’hi trobaven les cases dipositades formant illes En el lloc on s’encreuaven el cardum i eldecumanus hi havia la plaça central o fòrum, on s’instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria o seu del Senat, el mercat i la basílica (on s’impartia justícia i es duien a terme transaccions comercials). El fòrum era el veritable cor de les ciutats romanes, on els habitants anaven a comprar i passejar, i on es reunien per discutir de polítics.

ROMA


Tags

Comments

    There are no comments for this Glog.